En l’exili, Mercè Rodoreda, finalment publicà El carrer de les camèlies, l’any 1966 després d’una aventura en el temps que s’allargà dos anys. En conseqüència, rep el reconeixement de les institucions i el guardó literari del Premi Sant Jordi que tant havia cercat.

La ciutat i els seus topants, són la columna vertebral d’aquesta reflexió, la qual ens porta a desgranar, mitjançant el missatge del personatge principal de l’obra de Rodoreda, la Cecilia Ce, una amalgama de missatges intrínsecs que s’amaguen darrera de la gran capital catalana i de l’aparador sociològic que contempla l’esdevenir de la protagonista. Rodoreda plasma l’estat de la seva ciutat natal amb una visió colpidora dels esdeveniments, urbans, socials i polítics que succeeixen durant la postguerra.

Dintre d’aquest conjunt, s’encabeix el relat de la vida de la nostra protagonista, negligida quan és un nadó als peus d’una casa de classe benestant, on és nodrida i educada en un món que no se’l sent mai seu, la qual cosa la fa cercar el seu espai en la ciutat on passa periple rere periple, on interactua amb la companyia de diverses figures masculines i on recorre les parts més fosques del lumpen. Havent tocat fons, remunta el vol i finalment troba el seu lloc dintre de la societat de la ciutat.

Una ciutat, Barcelona, que esdevé inalterable malgrat l’avanç del temps, un espai que roman indiferent per a la protagonista de l’obra, la qual resta immersa en el seu viacrucis personal que es dilata en el temps, el qual transcorre en diferents punts de la ciutat, i esdevé de la infància a la maduresa.

A mesura que avança el relat, identifiquem les diferents zones de la ciutat amb els diferents estrats socials que les habiten i alhora el que representen per a la Cecilia Ce, segons les relacions que ha experimentat en cadascun d’ells: la infantesa en la casa del carrer de les Camèlies, a les afores de Barcelona, la barraca en la falda de Montjuïc, la presó, les Rambles, el centre.

Trobem que el simbolisme i el missatge de Rodoreda apareix darrere de diferents ambients, localitzacions i elements (objectes flors), els quals al mateix temps d’estar carregats de simbologies, s’entrellacen en diferents èpoques del viatge vital de la protagonista.

Cecilia comença a endinsar-se poc a poc en la gran ciutat i dins d’una munió de sentiments laberíntics, pas a pas, troba el seu espai i es envaïda per diferents sentiments que fins aleshores li havien mancat. Descobreix els carrers i el sentiment d’autonomia que li genera el fet de recórrer-los de dalt a baix, el qual es contraposa amb el sentiment que li generava el restar engabiada en pisos i cases.

És en aquest moment, que podem veure-hi reflectida la figura social de la qual ens parla Wilson: el flâneur. Podem dir que Cecilia esdevé aquest personatge en versió femenina (flâneuse) quan dedica tot el temps que pot a recórrer els carrers de la ciutat on perd tota noció de temps i es deixa transportar com si estigués sota un encanteri que la fa deambular sense rumb i observar tot el teixit urbà i social del moment amb el mer propòsit de saciar la seva set d’allò que li manca. Interactua i estudia amb personatges originals i estranys que habiten les àrees més atrotinades de la ciutat, els quals li transmeten sensacions de buidor i de tristesa que la continuen lligant a la cerca que anhela tant.

Dins d’aquest rerefons estrany també trobem una mescla de sentiments i comportaments contradictoris, els quals tots queden supeditats per prioritzar aquella sensació de llibertat que la protagonista tant desitja i necessita «allà dintre no hi havia res que fos meu i a fora hi havia els carrers i l’aire” (p. 163).

En la primera plana del llibre trobem una frase de T.S. Eliot que ens transporta directament a l’univers de rodoreda, la qual fa referència a aquest modus vivendi de Cecilia: “I have walked many years in this city”.

En el rerefons de la història, podem llegir la continua ànsia de llibertat que la protagonista cerca i que no acaba de trobar de manera complerta, és un anar i venir per deslliurar-se de la imposició que els homes, amb els quals viu diferents etapes de la seva vida, exerceixen en ella, provocant-li una sensació d’ofec. Fins i tot quan aconsegueix establir-se de manera definitiva, la figura de l’home continua al seu costat. Aquest fet que Rodoreda planteja, mostra la situació de la societat de l’època on l’hegemonia del patriarcat era palesa i es mostrava de manera autoritària.

Per concloure, entenem que l’obra de Rodoreda ens proporciona una visió incòmoda de la ciutat comtal, un punt de vista que habitualment no hi estem avesats i que tampoc agrada descobrir, un relat sobre els hàbits foscos de la societat i de les misèries que amaga la ciutat que es personifiquen en éssers humans que ens envolten. Un relat que, per escenificar encara més la cruesa i la indignitat d’aquest, ho fa mitjançant un personatge femení, i no un de qualsevol, si no un provinent d’un estrat social benestant, el qual se li suposa un futur acomodat lluny de tota la immundícia en la que es veu immers el personatge.

No emmascara la violència de la realitat que és palesa en el dia a dia de la protagonista en la ciutat i que ens la descriu amb un realisme subjectiu i despietat, el qual pertany a la seva cosmovisió.

Bibliografia:

Traducció de: Elizabeth Wilson. “The Invisible Flâneur”. En: Elizabeth Wilson.

Postmodern Cities and Spaces. Oxford: Blackwell. p. 59-79.

“Llegir la ciutat”. Enric Bou. La invenció de l’espai: Ciutat i Viatge. Publicacions de la Universitat de València, 2013. p. 1-30.

“Andar en la ciudad”. Bifurcaciones: Revista de estudios culturales urbanos. Nº. 7, 2008.

“El Carrer de les Camèlies”. Mercè Rodoreda. Club Editor Jove, 2020.