Opció 1

El carrer de les camèlies gira al voltant de la vida de la Cecília Ce, la seva protagonista, que viu un constant canvi personal i social en el moment en què es situa l’obra. La seva vida explica la història cultural i els esdeveniments que es succeïen en aquells anys.

La novel·la tracta l’espai de doble manera: una a través de la ciutat de la Barcelona transgressora (com l’obra de Mercè Rodoreda) de l’era industrial dels anys 20 del segle XX i de les coses i llocs que la componen (com espais i àmbits públics i privats) (Johnson, P. L (2006)) i, l’altre, a través del camí que va emprenent durant la seva vida la protagonista (com per exemple, en la comparació de classes socials) (Wilson, E. (1995)) marcat per la pèrdua de la innocència i la recerca de la seva identitat.

La Cecília es converteix en flâneur, i per mitjà de passejos i de fugides recorre i analitza posteriorment les experiències que viu durant aquest camí: el seu abandonament en néixer, l’aparença física i el seu deteriorament, el desig, la maternitat, el matrimoni, la seva economia, la seva llar, la seva vida professional, la violència masclista verbal i física, la paritat de gènere, el futur i sobretot la seva vida emocional, en paraules de Bou (2013): “Transformar l’espai per tal de modificar les maneres de viure dels ciutadans”.

Els espais físics es troben en consonància i van lligats als estats anímics de la Cecília.

Mari Carme Cartoixà i Cartoixà

Barcelona, 8 de desembre de 2022

Estudiant de Llengua i literatura catalanes

Referències bibliogràfiques

• Bou, E. (2013). Llegir la ciutat. Dins E. Bou, La invenció de l’espai: Ciutat i Viatge. Publicacions de la Universitat de València, p. 19-62.
• Johnson, P. L (2006). Introduction: Catalan Spaces. Romance Quarterly, 53(3), p.163-168.
• Rodoreda, M. (2020). El carrer de les Camèlies. Club Editor.
• Wilson, E. (1995) “The Invisible Flâneur”. En Sopihie Watson: Katherine Gibson (eds.)Postmodern Cities. Cambridge, Mass: Blackwell, p. 59-79.