Estimat Pierre Bourdieu,

Aquests dies he estat llegint el vostre assaig “El camp literari”, on desplega una visió absolutament actual sobre la tensió i la relació entre el camp literari i el camp de poder. Les vostres idees han resultat ser molt esclaridores, sobretot de cara a una altra lectura que tenia encetada: una breu peça teatral de l’autor modernista català Santiago Rusiñol, Els Jocs Florals de Canprosa.

Encara que l’obra de teatre de Rusiñol va ser escrita dos-cents anys abans que el vostre estudi, l’eix temàtic és el mateix, i la relació entre ambdues lectures, l’assaig i l’obra, ha estat inevitable i automàtic. Per una banda, la peça teatral del modernista català és una crítica clara i punyent exposada des de la ironia i el sarcasme contra l’idealisme dels Jocs Florals de l’època que se celebraven a Catalunya, i que no eren més que una manera de fer política i propaganda. Aquest conflicte entre el romanticisme i la ideologia s’exemplifica especialment al final de l’obra, sobretot a partir de l’escena XXI, quan els poetes són conscients de la trampa política a la qual han caigut. L’espectacle acaba amb una gran baralla que arriba a les mans on tots es barallen amb tots, on s’acusen uns als altres i la cridòria predica que “El jurat s’ha venut!”, “Això no són Jocs Florals”, “Això és jugar a amagar esquenes”.

Imagino que vostè no ha llegit aquesta petita producció de Rusiñol, Pierre, però suposo que malgrat això es capaç d’entendre on són els lligams inevitables entre la seva obra i la vostra. Llegir el treball de Rusiñol mentre llegia el vostre assaig m’ha ajudat a aprofundir més en el conflicte que exposa l’escriptor modernista: la col·lisió entre l’èxit comercial i l’èxit intel·lectual, que divideix pregonament els productors culturals. Es fa també tangible a Els Jocs Florals de Canprosa la dependència real amb el públic, a l’èxit i a l’economia, i com aquesta dependència correspon a la jerarquia dels gèneres: poesia, novel·la, teatre.

Vostè, Pierre, també es dedica a desgranar amb molta cura a “El camp literari” tots els fils de relació entre el camp literari i el camp de poder, dibuixant la relació entre el microcosmos i el macrocosmos, igual que passa a l’obra de Santiago Rusiñol, on un microcosmos prova de lluitar contra un macrocosmos sense el qual realment no pot existir. Una idea molt interessant que planteja és l’interès pel desinterès, la falsa desvinculació del món econòmic de l’univers literari, quan és realment el que ho mou tot: és impossible (o no existeix) un univers literari sense un món econòmic que l’impulsi i hi cregui, però al mateix temps, no pot existir una literatura lliure, i, per tant, veritable, reveladora i autèntica, perquè aquesta està completament subordinada a una força major, tal com s’explica en forma de paròdia a Els Jocs Florals de Canprosa de Santiago Rusiñol.

Com pot veure, la seva lectura ha estat molt incisiva i crucial per poder absorbir bé el fons de la peça de Rusiñol, podent teoritzar sobre la seva història, aparentment més superficial o supèrflua.

Moltes gràcies pel seu assaig sobre el camp literari, Pierre. Em quedo amb ganes de llegir-lo més,
Atentament,

Juliana Canet,

Barcelona, 27 d’octubre del 2022.