Benvolgut Sr. Huyssen,

M´adreço a vostè per agrair-li la gran ajuda que han suposat per a mi les idees i teories exposades al seu assaig “La cultura de masas de la mujer: lo otro del modernsimo”, per ser capaç d´analitzar de millor manera l´obra de Santiago Rusiñol “Els Jocs Florals de CanProsa”. M´he assabentat que vostè ja en té constància d´aquesta obra, i que fins i tot l´ha llegit; així doncs, si em permet, m´agradaria compartir algunes reflexions i conclusions que he extret de l´obra del pintor i escriptor barceloní, tot relacionant-les amb el seu assaig.

Tal com vostè esmenta, el moviment modernista associà l´art femení i la feminitat literària a la cultura popular, trivial, i de retruc, a la dona com a perill polític estès a les masses. Hi ressalta, també, la dicotomia en un dels textos inaugurals del Modernisme, Madame Bovary de Flaubert. D’una banda, la fantasiosa burgesa Emma Bovary com a lectora empedreïda de literatura romàntica, i Flaubert, pare de la novel·la moderna realista, creada entorn de la seva protagonista i (cito literalment de les seves paraules) “el repudio intransigente de lo que Emma Bovary adoraba leer”. Creu com jo que a l´obra de Santiago Rusiñol també es posa de relleu aquesta dicotomia?

Queda palès, des del meu parer, senyor Huyssen, que la Maria a la presentació dels personatges de l´obra recorda ja d´entrada Madame Bovary: “Divuit anys. Promesa d´en Ramon. Bona noia, però que fa massa cas dels versos”. D´altra banda, també, la senyora Floresta, poetessa de versos tristos: “Jo les escric totes les penes. En porto llibreta.”, es menysté a sí mateixa i alhora enalteix els versos del gènere masculí: “Per això m´agraden tant vostès; és a dir els versos de vostès”, i porta aquesta fantasia a l´extrem: “(…) jo no visc amb els homes vius (…) jo visc d´ideal”.

El triangle amorós que formen el senyoret de poble Tonet, i l´expoeta desencisat, Ramon, amb la Maria, i el fet que el primer s´endugués el premi i escollís la presumida Júlia com a reina, mostren la victòria de la poesia postissa i de la dona més artificiosa. Guanya envers la poesia de paraules boniques i que tant enyora i reivindica en Ramon, però de la qual també en sap el perill: “Això és la poesia; però es té d´anar molt en compte amb els poetes que n´abusen. Amb el cor no s´hi juga a rodolins”. La fugida d´en Ramon i la Maria a la natura em remet simbòlicament a la fugida dels versos i la dona pura que no tenen cabuda en aquell món misogin nietzscheà que vostè assenyala. Què en pensa?.
Crec que és digne d´esment, senyor Huyssen, el joc contradictori de Rusiñol amb el poeta Joan Dolcet, el qual amb la seva veu femellenca diu: “(…) l´art ha de ser mascle (…) de batzegada i empenta”, i el poeta August Coca amb la seva veu viril li contraria: “No m´agraden les empentes. Jo estic per l´art suau, reposat i verge”. Tanmateix, els dos són premiats.

Arran de la seva tesi, senyor Huyssen, interpreto que la revolta final de les masses després dels continus desvergonyiments a l´acte de “ Els Jocs Florals de Canprosa”, és una forma que té Rusiñol de fer sorna de la ¨anticultura de masses” que incita a l´hecatombe. Hecatombe que teòricament hauria d´haver estat provocada per l´amenaçadora i desestabilitzadora cultura de masses femenina, de fulletó, sentimentaloide i fora del control de la naturalesa.

M´acomiado cordialment tot esperant la seva resposta,

Quim Codinach i Teixidó
Callús, 17 d´octubre de 2022

BIBLIOGRAFIA

Huyssen, Andreas (1986): “La cultura de masas como mujer: Lo otro del modernismo», Después de la gran división: Modernismo, cultura de masas, posmodernismo”. Traducció de Pablo Gianera a Adriana Hidalgo Editora Argentina, 2002.

Rusiñol, Santiago (1902): Els Jocs Florals de Canprosa, a Edicions 62 (1981): Santiago Rusiñol. Teatre, pàg. 89-126.

Distingit senyor Bourdieu,

És tot un honor per a mi adreçar-me a vós: un dels sociòlegs més notables i distingits del segle XX. Sospito que restarà xic tot allò que reeixi a transmetre-vos una no ningú més que una simple estudiant de Traducció i Interpretació i Llengua i literatura catalanes.

De toute façon : je vous remercie pour votre considérable travail. Vous ne pouvez pas imaginer à quel point vous m’avez aidé. De debò. Ma tesina sobre Els Jocs Florals de Canprosa hauria ranquejat força sens vós i vostre univers estructural sobre el camp literari.

Exempta de falsa modèstia, permeteu-me un cop més lloar vostra obra. Ara, pel tan simple així com immens fet d’ésser atemporal i aplicable a n’importe où. Gràcies a vostra gran recerca i treball de camp, mai millor dit, vostre univers terminològic de conceptes batega viu encara avui dia.

Em plauria d’escatir, doncs, si Ramon, alter ego fictici personificat per Rusiñol, esdevingué un referent per vós, si fou una espurneta de la qual brollà vostre afany de recaceig pels espais socials i tota mena de camps que en figuren partícips.

Tanmateix, sabeu?, tal atemporalitat es desbordà en si més no un sentit: vós no calgué que us escondireu rere el sarcasme, l’humor o la ironia per tal de delectar-nos en vostres idees, la qual cosa denota que quelcom més enllà marxarem.

Ara bé, els camps de poder i la diferència de classes sobreviuen; consegüentment, gaudir d’un xic menys tesada llibertat – o “autonomia”, si es vol i d’acord amb vostra terminologia – d’expressió no equival pas a la igualtat de privilegis.

Tal com vós vàreu polidament resumir: “el camp literari és una analogia del capitalisme”, vigència del qual no s’ha anul·lat pas; per tant, el principi heterònom i autònom resten desperts, però i si més no, un pèl més ben maquillats.

Amb tot plegat, però, no suportaria que penseu que meves pretensions atenen elaborar un exhaustiu estudi comparable al vostre. Mais… je me tromperais si je ne disais pas que vous avez réveillé mon champ de réflexion. Merci infiniment pour cela.

Amb la salutació més distingida,

Mar Chavarria Martí

Estudiant de Traducció i Interpretació (UAB) i Llengua i literatura catalanes (UOC)

Tortosa, 21 d’octubre de 2022

Hola, bon dia a tothom, em presento:

Em dic Roger Anglès, tinc 47 anys i aquest és el meu cinquè semestre en la UOC on estic cursant el Grau de Llengua i Literatura catalana. Tinc la intenció d’orientar-me cap a un perfil lingüístic/cultural i espero gaudir de l’assignatura.

Pel que respecta a la pregunta, diria que “l’estudi cultural de la literatura” tracta de comparar i analitzar les influències que s’ha fet paleses sobre textos literaris en determinades èpoques sota determinats moviments o processos polítics i socials.

Salutacions cordials.

Hola, companys,

El meu nom és Gerard, tinc vint-i-quatre anys i soc de Castelló de la Plana (aquí us deixo l’enllaç a la meva pàgina “Qui soc?”). Des de ben petit la meva vida ha estat estretament vinculada amb la música i amb les arts. El 2019 vaig acabar els estudis superiors de violoncel al Conservatori del Liceu i, per completar la meva formació musical, actualment estic estudiant un màster a Brussel·les.

A banda del vessant musical, fa un parell d’anys vaig decidir emprendre els estudis del grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC. Sempre he gaudit molt llegint, escrivint i eixamplant la mirada en relació amb l’àmbit literari, lingüístic, cultural i social. Per tant, no tinc cap dubte que aquesta assignatura em semblarà més que enriquidora.

Des del meu punt de vista, l’estudi cultural de la literatura concep la producció literària com una peça més del mosaic polièdric de la cultura, tot superant la visió de la literatura com un objecte aïllat, i es dedica a l’estudi i a l’anàlisi tant de l’alta cultura com de la cultura popular i de masses —i, en definitiva, de les relacions que s’estableixen entre tots dos estrats culturals. De la mateixa manera, la història de la literatura també s’encarrega de l’estudi de la literatura (culta i popular) com a part de la cultura.

Això no obstant, les diferències entre les dues disciplines són significatives. Mentre que la història literària se centra especialment en la perspectiva històrica —i posa l’èmfasi en les línies de recepció dels textos o en les influències d’uns autors, moviments o corrents sobre uns altres—, l’estudi cultural de la literatura s’articula sobre una base teòrica que es caracteritza per la interdisciplinarietat i per la diversitat d’aproximacions i de mirades. Aquesta base teòrica essencialment crítica, que representa una mirada específica, és allò que condueix a rebutjar l’essencialisme, a incidir en els processos materials que intervenen en la cultura (les institucions, les dinàmiques de producció i consum o els processos de distribució), a subratllar la importància dels contextos temporals i espacials de les obres i a posar de manifest la influència de la literatura en la construcció de la identitat.

En definitiva, el coneixement d’aquest marc teòric ens permetrà desenvolupar els recursos analítics corresponents per poder interpretar els textos literaris amb la profunditat i la transversalitat necessàries i ens oferirà l’enriquidora oportunitat d’abordar l’estudi de la literatura catalana des d’una mirada cultural.

Un cop feta la presentació, us desitjo un molt bon començament de semestre a tots.

Fins aviat,
Gerard